Ombra mai fu Di vegetabile Cara ed amabile Soave più Ombra mai fu Di vegetabile Cara ed amabile Soave più Cara ed amabile Ombra mai fu Di vegetabile Cara ed amabile Soave più Soave più

In quest'aria densa C'è chi ancora pensa Di vedere un po' più in là Mentre in un istante L'ombra del gigante Sta oscurando la città Ogni giorno ne senti parlare Sembra già dappertutto ormai Delle onde del cielo e del mare è il padrone assoluto lo sai Che in ogni angolo e in ogni parte Sta cambiando la realtà Vedi come diventa importante Rimanercene fuori, rimanere qua Con le braccia verso il cielo Ed il cuore un po' più su Non ci sono solo io Non ci sei soltanto tu A farci compagnia se vuoi C'è ancora gente Quelli vicini come noi Umanamente Lascia che il vento porti Con le sue ali forti L'ultimo dei sogni che farò Che io farò In quest'aria densa C'è chi ancora cerca Un respiro un po' più in là E se chiudono tutte le porte Come uscire una voce lo sa Tieni accesa la luce stanotte Se qualcuno si è perso, si ritroverà Con le braccia verso il cielo Ed il cuore un po' più su Non ci sono solo io E non ci sei soltanto tu A farci compagnia se vuoi C'è ancora gente Quelli vicini come noi Musicalmente Lascia che il vento porti Con le sue ali forti L'ultimo dei sogni che farò Che io farò (Che io farò) Che io farò A farci compagnia se vuoi C'è ancora gente Quelli vicini come noi Umanamente A farci compagnia se vuoi C'è ancora gente Quelli vicini come noi Umanamente

A la línia recta Bicicletes sense llum Un satèl·lit que comença on perdo el cap Un camí fet d'herba Els teus llavis són de vidre congelat Vaig descalç i penso imatges Cegues de les platges Que només podria veure sota el llit Deixa't de paraules ara Penja des d'un arbre aquesta Llum de contra hivern Només digues què penses Llum de contra hivern Un dilluns perfecte Bicicletes sense mans Tinc un pas de zebra nou, recent pintat Vols gelat de menta? Les finestres semblen de paper mullat Tant soroll que falta l'aire He perdut la brúixola i el nord Que dec haver guardat per aquí Deixa't de paraules ara Penja des d'un arbre aquesta Llum de contra hivern Només digues què penses Llum de contra hivern

A l'altra banda del mirall Algú respira un bri d'oxigen que he oblidat Mentre travesso amb un botó El trau al coll d'una camisa de cotó M'agrada veure que el matí segueix sonant A la finestra i en programació constant No dic que no Sóc tripulant del pal major D'alguna passa que m'albira l'horitzó Saps que la son fa olor de pa? I a una estació la pressa viatja amb cert retard Tinc punts de llibre per fixar-me el pensament Sóc el costum d'un animal de cos present I encara penso la raó concreta del meu dia De veritat són els motius que vam sopar De mentida, un got de plàstic a la mà Jo et prometo que no crec en tot això De veritat que jo només respiro dins d'una cançó Diminutius per fer menys mal A les estrofes de la premsa elemental Qui renta els draps si mai no plou? Va ser primer la solitud o, potser, l'ou? I de ben cert que posaria els peus al riu Però està prohibit dins un sistema productiu I encara busco la raó concreta del meu dia De veritat són els motius que vam sopar De mentida, un got de plàstic a la mà Jo et prometo que no crec en tot això De veritat que jo només respiro dins d'una cançó De veritat són els motius que vam sopar De mentida, un got de plàstic a la mà Jo et prometo que no crec en tot això De veritat que jo només respiro dins d'una cançó

T'imagino cap per avall Amb les cames a una branca i el teu cos, que es va gronxant Mentre cauen pensaments Que es desprenen amb la força d'un got d'aigua a l'inrevés Un, dos, tres Són les últimes gotes, i res més Tres, dos, un S'evaporen i s'enfilen cap amunt Amunt, amunt, van tan amunt Que l'aire es torna vent Vent que mou el temps Temps que passa ràpid i fa empentes al present Present damunt del cap I el cap massa ocupat A no deixar-se res a les butxaques del passat Moviment que fa camí Omple un núvol d'energia que passeges amb un fil Gira-sols buscant la llum Tots en fila i pentinats com si esperessin veure algú Un, dos, tres Són les últimes gotes, no n'hi ha més Tres, dos, un S'evaporen i s'enfilen cap amunt Amunt, amunt, van tan amunt Que l'aire es torna vent Vent que mou el temps Temps que passa ràpid i fa empentes al present Present damunt del cap I el cap massa ocupat A no deixar-se res a les butxaques del passat Passat que és un moment Moment amb detergent Que renta les estones que vas viure i les estén I eixuga el mateix vent El vent que mou el temps El temps que passa ràpid i fa empentes al present Vent que mou el temps Vent que mou el temps

Ha vençut la tarda, gota a gota, al teu jardí Menges les magranes que reculls només per a mi Ja no veig si hi ha branques o arrels Si és un bosc o una gàbia d'estels Totes les respostes d'un idioma que no escric Cauen com pianos, s'estavellen al teu pit I potser salvaré algun acord Ets a l'ombra de l'arbre més tort Com descrius tantes imatges fent un plano general Invocant la teva guerra com s'enterra una destral? I només pots jurar-te que ets viu Vols entendre l'aigua sense veure el riu No sé quantes passes et separen del teu cos Dins de l'escafandre és ple d'herbes, nius i pols És tan simple aquest cicle de verd Com un mur, només cau quan és cert Com vols veure la muntanya i pensar en horitzontal? Com de dur és abaixar la guàrdia quan el cop va ser més alt I només pots jurar-te que ets viu Vols entendre l'aigua sense veure el riu Com descrius tantes imatges fent un plano general Invocant la teva guerra com s'enterra una destral? I només pots jurar-te que ets viu Vols entendre l'aigua sense veure el riu

I, de cop, va entendre-ho tot Les idees, les antípodes i el nord Un eclipsi tan distant A la calma d'una tassa, fumejant Descrivia altres llocs Amb detalls tan clars Que fins i tot en sento el so I els podia imaginar A les línies de la mà Tant se val si era fàcil o innocent Si la força era l'òptima pel vent Si a la nit els cometes tenen son Si vivim tan lluny del punt de no-retorn I de cop va encendre-ho tot Va deixar quatre paraules dins d'un pot I la resta dels presents Discutien sobre màquines del temps Escrivia un punt de més O la fórmula precisa per no pensar en res Una gota en un bassal Que s'evapora en vertical Tant se val si era fàcil o innocent Si la força era l'òptima pel vent Si a la nit els cometes tenen son Si vivim tan lluny del punt de no-retorn Tant se val si la línia es dilueix Si hi ha algun pis més amunt o no existeix Si hi ha matins de diumenge a un altre lloc Si érem part de res o potser part de tot Si érem part de res o potser part de tot Si a la nit els cometes tenen son Si vivim tan lluny del punt de no-retorn