Ngoba thina s'yaspana (Thina size la ngom' sebenzi) Ngoba thina s'yaspana (Thina size la ngom' sebenzi) Ngoba thina s'yaspana (Thina size la ngom' sebenzi) Ngoba thina s'yaspana (Thina size la ngom' sebenzi) Isay catch me on my day off Isay catch me on my day off Isay catch me on my day off Isay catch me on my day off Isay catch me on my day off Isay catch me on my day off Isay catch me on my day off Isay catch me on my day off

A l'altra banda del mirall Algú respira un bri d'oxigen que he oblidat Mentre travesso amb un botó El trau al coll d'una camisa de cotó M'agrada veure que el matí segueix sonant A la finestra i en programació constant No dic que no Sóc tripulant del pal major D'alguna passa que m'albira l'horitzó Saps que la son fa olor de pa? I a una estació la pressa viatja amb cert retard Tinc punts de llibre per fixar-me el pensament Sóc el costum d'un animal de cos present I encara penso la raó concreta del meu dia De veritat són els motius que vam sopar De mentida, un got de plàstic a la mà Jo et prometo que no crec en tot això De veritat que jo només respiro dins d'una cançó Diminutius per fer menys mal A les estrofes de la premsa elemental Qui renta els draps si mai no plou? Va ser primer la solitud o, potser, l'ou? I de ben cert que posaria els peus al riu Però està prohibit dins un sistema productiu I encara busco la raó concreta del meu dia De veritat són els motius que vam sopar De mentida, un got de plàstic a la mà Jo et prometo que no crec en tot això De veritat que jo només respiro dins d'una cançó De veritat són els motius que vam sopar De mentida, un got de plàstic a la mà Jo et prometo que no crec en tot això De veritat que jo només respiro dins d'una cançó

T'imagino cap per avall Amb les cames a una branca i el teu cos, que es va gronxant Mentre cauen pensaments Que es desprenen amb la força d'un got d'aigua a l'inrevés Un, dos, tres Són les últimes gotes, i res més Tres, dos, un S'evaporen i s'enfilen cap amunt Amunt, amunt, van tan amunt Que l'aire es torna vent Vent que mou el temps Temps que passa ràpid i fa empentes al present Present damunt del cap I el cap massa ocupat A no deixar-se res a les butxaques del passat Moviment que fa camí Omple un núvol d'energia que passeges amb un fil Gira-sols buscant la llum Tots en fila i pentinats com si esperessin veure algú Un, dos, tres Són les últimes gotes, no n'hi ha més Tres, dos, un S'evaporen i s'enfilen cap amunt Amunt, amunt, van tan amunt Que l'aire es torna vent Vent que mou el temps Temps que passa ràpid i fa empentes al present Present damunt del cap I el cap massa ocupat A no deixar-se res a les butxaques del passat Passat que és un moment Moment amb detergent Que renta les estones que vas viure i les estén I eixuga el mateix vent El vent que mou el temps El temps que passa ràpid i fa empentes al present Vent que mou el temps Vent que mou el temps

Ha vençut la tarda, gota a gota, al teu jardí Menges les magranes que reculls només per a mi Ja no veig si hi ha branques o arrels Si és un bosc o una gàbia d'estels Totes les respostes d'un idioma que no escric Cauen com pianos, s'estavellen al teu pit I potser salvaré algun acord Ets a l'ombra de l'arbre més tort Com descrius tantes imatges fent un plano general Invocant la teva guerra com s'enterra una destral? I només pots jurar-te que ets viu Vols entendre l'aigua sense veure el riu No sé quantes passes et separen del teu cos Dins de l'escafandre és ple d'herbes, nius i pols És tan simple aquest cicle de verd Com un mur, només cau quan és cert Com vols veure la muntanya i pensar en horitzontal? Com de dur és abaixar la guàrdia quan el cop va ser més alt I només pots jurar-te que ets viu Vols entendre l'aigua sense veure el riu Com descrius tantes imatges fent un plano general Invocant la teva guerra com s'enterra una destral? I només pots jurar-te que ets viu Vols entendre l'aigua sense veure el riu

I, de cop, va entendre-ho tot Les idees, les antípodes i el nord Un eclipsi tan distant A la calma d'una tassa, fumejant Descrivia altres llocs Amb detalls tan clars Que fins i tot en sento el so I els podia imaginar A les línies de la mà Tant se val si era fàcil o innocent Si la força era l'òptima pel vent Si a la nit els cometes tenen son Si vivim tan lluny del punt de no-retorn I de cop va encendre-ho tot Va deixar quatre paraules dins d'un pot I la resta dels presents Discutien sobre màquines del temps Escrivia un punt de més O la fórmula precisa per no pensar en res Una gota en un bassal Que s'evapora en vertical Tant se val si era fàcil o innocent Si la força era l'òptima pel vent Si a la nit els cometes tenen son Si vivim tan lluny del punt de no-retorn Tant se val si la línia es dilueix Si hi ha algun pis més amunt o no existeix Si hi ha matins de diumenge a un altre lloc Si érem part de res o potser part de tot Si érem part de res o potser part de tot Si a la nit els cometes tenen son Si vivim tan lluny del punt de no-retorn

Caminava al mateix pas En silenci perpendicular Tacant l'asfalt Escombrant la seva esquena I vivia de la llum De copiar l'exacte moviment Feia anys i panys Que escrivia les petjades rere seu Aquí, va dir, el que plana des de terra Com agafar prou aire per emprendre el salt? Que la física i la inèrcia empenyin tant, i tant Que es trobés dempeus plantat al seu davant I li diria que és millor Passejar aquest món De dimensions que fer-se el sou Exercint de silueta Que voldria veure-hi de lluny Que seria bo Deixar vacant el lloc avui Si li calen 15 dies, ja dirà I provar de respirar i sentir com es va inflant Entelar el seu alè, reflectir-se i saber que tot Que tot va bé Com agafar prou aire per emprendre el salt? Que la física i la inèrcia empenyin tant, i tant Que es trobés dempeus plantat al seu davant I agrair-se tots els balls que van ballar Que la química i el cos en siguin part, com l'art De la companyia grata, però es fa tard