Assegut a la Plaça del Sortidor, Aquí t'espero, com si fos el primer bar La Boheme, on comença el carrer Blai, Que és la petita rambla del Poble Sec Parla'm de la pluja que ha plogut, D'imatges molles als miralls damunt l'asfalt. Potser és per això que el teatre està tan buit, Potser és per això que avui sento tan buides les meves mans Tornarem a posar els peus damunt la sorra, A la platja de Barcelona alguna nit de juliol. I escriurem que no ens prendran mai més la vida, Que donem veu a les veles quan cantem rumbes al port Parla'm de la vida que ha de vindre, De tots els homes que estimen als altres homes. Et pregunto si existeix la humanitat, Si hem de declarar la guerra a algun exèrcit d'ignorants Mira, jo ja t'he vist plorar, I creu-me quan et dic que em passa igual, Quan em cantes les cançons mentre treballes, Assenyalant-me els dubtes com martells dins del meu cap Tornarem a posar els peus damunt la sorra, A la platja de Barcelona alguna nit de juliol. I escriurem que no ens prendran mai més la vida, Que donem veu a les veles quan cantem rumbes al port Mentre a la cuina s'acumulen, Els plats i els gots del sopar d'ahir a la nit, Tinc por de posar ordre a aquesta vida, O de fer-ho quan ja sigui massa tard Penso, quina sort tenir cançons Per explicar-te que a vegades sóc al fons, I treure l'energia necessària Per lluitar i sobreviure en aquest maleït món Tornarem a posar els peus damunt la sorra, A la platja de Barcelona alguna nit de juliol. I escriurem que no ens prendran mai més la vida, Que donem veu a les veles quan cantem rumbes al port Tornarem a posar els peus damunt la sorra, A la platja de Barcelona alguna nit de juliol. I escriurem que no ens prendran mai més la vida, Que donem veu a les veles quan cantem rumbes al port Assegut a la Plaça del Sortidor, Aquí t'espero, com si fos el primer bar La Boheme, on comença el carrer Blai, Que és la petita rambla del Poble Sec