L'olor a podrit de València em posa calent Expulsat per l'arc de l'estació de tren Sóc l'últim passatger a l'andana dels teus ulls L'última xusta banyada, rosella xafigada Qui collons ha apagat la llum? Carn de rodalia i AP-7 Set voltes per setmana m'enamore del teu peu esquerre i veig Com ens cau el cel damunt i amb el dit del mig L'aguante i el tire cap amunt, ouyeah I a la punta de la llengua tenia un tros de Venus Que m'ixia de la boca cada volta que l'obria A la punta de la llengua tenia un tros de Venus Que m'ixia de la boca cada volta que l'obria Quan isc a buscar l'alegria No sé perquè acabe sempre en el teu carrer, yeah Allí es sent una melodia Arrap de canyamel, carícia d'esbarzers (Arriba!) Incar-me un garrot i volar, descivilitzar-me Aprendre a estimar les tares, les turbulències Descobrir-nos a poc a poc les carències Cuidar als amics com em cuiden ells a mi Contar-nos les misèries amb formatge pa i vi Esnifar la vida amb turulo compartit Fer viatjar la llengua a través de la vall que tens entre els pits Tot per la pàtria del teu cos, arrugues, molles, pigues Raconets ocults, cicatrius i tatuatges Soltaves poesia en totes les mirades Jo tenia les entranyes plenes de deixalles I a la punta de la llengua tenia un tros de Venus Que m'eixia de la boca cada volta que l'obria Quan isc a buscar l'alegria No sé perquè acabe sempre en el teu carrer, yeah Allí es sent una melodia Arrap de canyamel, carícia d'esbarzers Quan isc a buscar l'alegria No sé perquè acabe sempre en el teu carrer, yeah M'acoste allí quan mor el dia I tu sempre m'arreplegues l'ànima dels peus Quan isc a buscar l'alegria No sé perquè acabe sempre en el teu carrer, yeah Allí es sent una melodia Arrap de canyamel, carícia d'esbarzers Quan isc a buscar l'alegria No sé perquè acabe sempre en el teu carrer, yeah M'acoste allí quan mor el dia I tu sempre m'arreplegues l'ànima dels peus (Arriba!)

L'olor a podrit de València em posa calent Expulsat per l'arc de l'estació de tren Sóc l'últim passatger a l'andana dels teus ulls L'última xusta banyada, rosella xafigada Qui collons ha apagat la llum? Carn de rodalia i AP-7 Set voltes per setmana m'enamore del teu peu esquerre i veig Com ens cau el cel damunt i amb el dit del mig L'aguante i el tire cap amunt, ouyeah I a la punta de la llengua tenia un tros de Venus Que m'ixia de la boca cada volta que l'obria A la punta de la llengua tenia un tros de Venus Que m'ixia de la boca cada volta que l'obria Quan isc a buscar l'alegria No sé perquè acabe sempre en el teu carrer, yeah Allí es sent una melodia Arrap de canyamel, carícia d'esbarzers (Arriba!) Incar-me un garrot i volar, descivilitzar-me Aprendre a estimar les tares, les turbulències Descobrir-nos a poc a poc les carències Cuidar als amics com em cuiden ells a mi Contar-nos les misèries amb formatge pa i vi Esnifar la vida amb turulo compartit Fer viatjar la llengua a través de la vall que tens entre els pits Tot per la pàtria del teu cos, arrugues, molles, pigues Raconets ocults, cicatrius i tatuatges Soltaves poesia en totes les mirades Jo tenia les entranyes plenes de deixalles I a la punta de la llengua tenia un tros de Venus Que m'eixia de la boca cada volta que l'obria Quan isc a buscar l'alegria No sé perquè acabe sempre en el teu carrer, yeah Allí es sent una melodia Arrap de canyamel, carícia d'esbarzers Quan isc a buscar l'alegria No sé perquè acabe sempre en el teu carrer, yeah M'acoste allí quan mor el dia I tu sempre m'arreplegues l'ànima dels peus Quan isc a buscar l'alegria No sé perquè acabe sempre en el teu carrer, yeah Allí es sent una melodia Arrap de canyamel, carícia d'esbarzers Quan isc a buscar l'alegria No sé perquè acabe sempre en el teu carrer, yeah M'acoste allí quan mor el dia I tu sempre m'arreplegues l'ànima dels peus (Arriba!)