Cançó De Repiny - Dani Miquel

Sonava el boom, el clap, vibrava el carrer Olor d'asfalt, records Un beat de Premier La veu dels barris Pintant metàfores als quadres Rimant paisatges, musicant el verb Vos ho conte Sis anys morint per un projecte Consciència neta i actes que sí que són exemples Perquè el soroll distrau, i ací hem buscat silenci Respecte per la gent que observa el temple Cançons rebels i consentides Res de llepar-nos les velles ferides Per què conviure amb l'odi quan aquí fora hi ha Plaers que porten nous punts de partida? I he corregut i l'he cagada era precís I he confós vida amb festa, i pasta amb paradís Ja pare, mireu ací el cadàver despullat Me'n vaig a la muntanya, el testament signat I he aprés a callar, viure i oblidar els errors passats I he perdut papers, i eixa llibertat fa olor a derrota Per què anava jo a deixar-me portar, o a regalar res Si som els millors dirigint la tropa? He treballat amb la pressió del temps Amb la dicció i amb la paraula adient, és un esforç intens Sabent, des del principi, que estaria exposat I és que hi ha goig i benefici, eixe és el pecat I he perdut algunes amistats Per tindre la banda que somiava Ara tinc més temps, no hobbys més cars Em queda pendent una digna retirada Es tanca un cicle: victòria La barca amarradeta, cançons podrint-se a la llibreta Vos deixe ací el cadàver despullat El nostre llegat, prim, la faena feta Jo vos deixe ací un cadàver despullat La mentira inconfessable i l'ansietat Les incoherències i els pecats I he vertit la sang d'un cor que ho demana I s'escampa com el suc de magrana Paraules obscenes, conducta immoral Mai vaig abandonar els bars Mai tampoc la vida loca No vam ser mai molt bons cristians Descans, si he de marxar Bufa fort el temps per la popa Vindrà un futur il·lusionant També vos dic que pararé quan es trenquen les veles Que a mi no cal que em dediquen esqueles I que qui vinga darrere que reme, que reme I ni una excusa, ni un somni incomplit, ni per dir, ni per fer En guerra hem viscut I en pau marxarem Jo vos deixe ací un cadàver despullat La mentira inconfessable i l'ansietat Les incoherències i els pecats I he vertit la sang d'un cor que ho demana I s'escampa com el suc de magrana Paraules obscenes, conducta immoral

I sona una cançó que ara em parla de tu De totes les històries que ara ens han quedat tan lluny Recordo com fumaves mirant pel balcó Sembla que faci un segle des d'aquella nit al born Ens vam jurar que mai no seríem vençuts Portats per l'arrogància pròpia de la joventut Volíem tornar a escriure les normes del joc El guió d'una pel·lícula amb el desenllaç més dolç Del primer petó al primer final Aprenem del que ens fa mal per ser millors Som cançons Som cançons I sona una cançó que ara em parla de tu Del primer missatge d'aquell vint-i-tres de juny Bevíem i parlàvem a sota el portal, Algun sopar romàntic al Xauarma del raval Teníem tant a aprendre i ens fèiem els forts Com les nits de bronca que acabàvem fent l'amor Vam veure la distància creixent entre els dos Posant a la balança tot el pes dels nostres cors Del primer petó al primer final Aprenem del que ens fa mal per ser millors Som cançons Som cançons Som per sempre Som tot el que hem viscut Buscant el cel I ara ens queden Aquests versos tossuts Cantats al vent Del primer petó al primer final Aprenem del que ens fa mal per ser millors Som cançons Som cançons Som cançons Som cançons